Intenta esbrinar a quina ciutat pertany aquesta fotografia. Feu-ne una petita descripció (màxim 6 línies) i argumenteu quins avantatges o inconvenients té viure en una ciutat.
dimarts, 26 de febrer del 2008
dissabte, 23 de febrer del 2008
El text descriptiu
Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients ... Les descripcions solen formar part dels textos.
En un text descriptiu s’utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d’allò que es descriu: verbs en present o en imperfet, mots de significat precís (com els substantius), adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita, comparacions, etc.
En un text descriptiu s’utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d’allò que es descriu: verbs en present o en imperfet, mots de significat precís (com els substantius), adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita, comparacions, etc.
A l'hora de descriure, hem de seguir els passos següents:
- Observar la persona, cosa o paisatge amb atenció.
- Triar les parts més importants que el formen.
- Estructurar i ordenar la informació. Buscar adjectius que s'acostin a les seves qualitats.
- Redactar la descripció de manera clara, coherent i amb un vocabulari entenedor i precís.
Llegeix la descripció de Mercè Rodoreda:
- En quins elements del paisatge s'ha fixat per descriure'l?
- Quin sentit, a més de la vista, ha utilitzat?
"Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada d'una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana".
Orleans, 3 quilòmetres
Mercè Rodoreda
Ara us toca a vosaltres descriure aquesta imatge:
dimarts, 19 de febrer del 2008
Ellaços - NARCÍS
Fa molt i molt de temps, a l'antiga grècia, hi vivia un noi jove, molt seductor, maquíssim. Es deia Narcís.
Moltes noies estaven bojament enamorades d'ell, però ell les refusava totes, ni tansols la deesa Eco va poder conquerir el seu cor.
Un dia, mentre passejava pel camp, es va apropar a un rierol, i a l'acostar-s'hi per beure, va contemplar una imatge que el va deixar atònit. Sobre l'aigua es mostrava l'imatge d'un noi de bellesa inigualable, perfecte. Trobà meravellosa la bellesa d'aquell rostre.
Va intentar parlar-hi, però sobre l'aigua només veia com aquell rostre obria també la boca, però sense dir-li res. Narcís allargava el braç, i aquell noi també allargava el braç cap a ell, però quan semblava que l'anava a tocar i introduïa el braç a l'aigua, la imatge es feia fonedissa i s'esvaia.
Cada dia era igual, sempre succeïa el mateix. Ni tansols escoltava la veu d'Eco, que intentava dir-li com n'estava enamorada d'ell, i d'advertir-lo de què alló que veia a l'aigua era, en realitat, el seu reflexe. Però de la veu d'Eco només en podien sortir les mateixes paraules amb que Narcís la rebutjava una i una altra vegada, doncs, si bé ho sabeu, això és l'Eco.
Un dia, Narcís, embogit per aquella bellesa fluvial, es tirà al riu pensant que era la única forma que podria arribar-hi. Ja sota l'aigua, buscà aquell reflex, i de tant obsessionat com n'estava, acabà ofegat.
I en aquell lloc, on Narcís passà tantes hores contemplant el seu reflex i, on finalment hi va acabar perdent la vida, hi nasqueren unes flors molt belles, les flors del Narcís.
Moltes noies estaven bojament enamorades d'ell, però ell les refusava totes, ni tansols la deesa Eco va poder conquerir el seu cor.
Un dia, mentre passejava pel camp, es va apropar a un rierol, i a l'acostar-s'hi per beure, va contemplar una imatge que el va deixar atònit. Sobre l'aigua es mostrava l'imatge d'un noi de bellesa inigualable, perfecte. Trobà meravellosa la bellesa d'aquell rostre.
Va intentar parlar-hi, però sobre l'aigua només veia com aquell rostre obria també la boca, però sense dir-li res. Narcís allargava el braç, i aquell noi també allargava el braç cap a ell, però quan semblava que l'anava a tocar i introduïa el braç a l'aigua, la imatge es feia fonedissa i s'esvaia.
Cada dia era igual, sempre succeïa el mateix. Ni tansols escoltava la veu d'Eco, que intentava dir-li com n'estava enamorada d'ell, i d'advertir-lo de què alló que veia a l'aigua era, en realitat, el seu reflexe. Però de la veu d'Eco només en podien sortir les mateixes paraules amb que Narcís la rebutjava una i una altra vegada, doncs, si bé ho sabeu, això és l'Eco.
Un dia, Narcís, embogit per aquella bellesa fluvial, es tirà al riu pensant que era la única forma que podria arribar-hi. Ja sota l'aigua, buscà aquell reflex, i de tant obsessionat com n'estava, acabà ofegat.
I en aquell lloc, on Narcís passà tantes hores contemplant el seu reflex i, on finalment hi va acabar perdent la vida, hi nasqueren unes flors molt belles, les flors del Narcís.
Benvinguts !!!!
Benvinguts al BLOC CATALÀ . Aquest és el primer article del blog i espero que no sigui l'únic!!!
Amb aquest blog treballarem diferents aspectes de la llengua catalana. Espero que apreneu i us divertiu . Ànims !!!
Amb aquest blog treballarem diferents aspectes de la llengua catalana. Espero que apreneu i us divertiu . Ànims !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)